La pasta

Conservar els macarrons

Quan hagis cuit més macarrons dels necessaris, escorre'ls bé sense passar-los per aigua freda, afegeix un rajolí d'oli d'oliva i guarda'ls en un recipient hermètic a la nevera fins que els utilitzis.

També pots afegir un rajolí de llet perquè no quedin ressecs quan els tornis a escalfar, i a més, hauràs aconseguit que et quedin més gustosos.

Gaudeix d'uns bons macarrons gratinats

Recobreix amb formatge la superfície i afegeix unes petites gotes de mantega. Aquestes ajudaran a estendre el formatge i li donaran un toc cruixent.

El secret de la pasta calenta

El truc dels italians per servir sempre la pasta molt calenta és que el recipient en el qual la presentaran estigui calent. L'introdueixen al forn, en un gibrell amb aigua calenta o el col·loquen prop d'una font que proporcioni calor.

Cuinar pasta

Has de calcular que per 100 g de pasta que has de coure, necessitaràs un litre d'aigua. Després, la pasta de format llarg necessita de 10 a 15 minuts de cocció (depenent de com t'agradi), la de format curt necessita de 8 a 12 minuts i la pasta fresca necessita menys temps de cocció que la seca.

Coure bé la pasta

La pasta has de coure-la sempre en una olla alta, amb molta aigua i sense tapar, perquè pugui bullir lliurement. Un cop cuita, és molt important que la deixis escórrer bé, ja que si queda xopa d'aigua, perdrà el seu gust i no es barrejarà bé amb la salsa.

Pasta massa cuita

Si la pasta t'ha quedat massa cuita, al treure-la del foc, passa-la per aigua freda i després escorre-la.

Que no s'enganxi la pasta

Perquè la pasta no es quedi enganxada a la cassola i es pugui netejar més fàcilment, afegeix a l'aigua una culleradeta d'oli.

També pots moure-la enèrgicament amb una forquilla de fusta tan bon punt la posis a l'aigua. Després, només l'hauràs de remoure de tant en tant.

Pasta amb més sabor

Perquè la pasta tingui més bon gust, al coure-la és millor afegir-l'hi una pastilla de brou.

Pasta de lasanya

Al coure la pasta de lasanya, calcula algunes làmines més de les que indica la recepta, per subtituir les que es puguin trencar o enganxar-se durant la cocció.

L'arròs

Tipus d'arròs

És important saber quin tipus de gra d'arròs hem d'utilitzar segons la seva elaboració. L'arròs bomba o rodó és el més adequat per fer una paella, arròs caldós, etc. Els arrossos llargs o vaporitzats són perfectes per fer amanides o plats freds.

Si has preparat massa arròs

Es conserva en perfectes condicions a la nevera i et permet preparar unes bones amanides.

També pots posar-lo en una olla amb aigua i sal, remoure'l i escalfar-lo abans de servir-lo.

Arròs ràpid

Perquè l'arròs es cuini en menys temps, deixa'l abans durant mitja hora en remull amb abundant aigua freda. Després, cola'l.

Se t'ha passat l'arròs?

Si s'ha cuit massa, posa'l sota el raig d'aigua freda i escorre'l bé. Després, posa'l al forn a foc fort durant uns 10 minuts.

Arròs que no s'enganxa

Perquè l'arròs no es cremi i es quedi enganxat al fons de la cassola, abans d'introduir qualsevol ingredient, "neteja" la base del recipient amb una ceba crua. Si fregues el fons de la paella amb una dent d'all partida per la meitat, gaudiràs molt amb el toc lleuger d'all que hi quedi.

Arròs enganxat

Si al preparar arròs se t'ha cremat, només has de posar-li un drap humitejat damunt de la paella. Has de fer això diverses vegades i cada cop que ho facis, hauràs de netejar el drap i tornar-lo a posar. Veuràs que això és molt efectiu i desapareixerà l'olor de cremat.
Un altre remei per salvar l'arròs cremat és pelar una ceba, fer un forat al centre de l'arròs, col·locar la ceba i esperar 5-10 minuts; l'arròs quedarà sense cap olor a cremat.

Arròs solt i blanc

Per aconseguir que l'arròs no s'enganxi i quedi més blanc, afegeix a l'aigua de cocció unes gotes de llimona.

La clau perquè els grans d'arròs blanc quedin solts està en tirar-los quan l'aigua, sense salar, bull a borbolls i en no remoure'ls perquè el gra no es parteixi, ja que d'aquesta manera evitem que surti el midó i s'endureixi.

També pots passar-lo per aigua freda després de fer-lo bullir.

Arròs massa salat

Si l'arròs queda salat, aquest excés es dissimula molt bé amb un raig de llimona.

Mantenir l'arròs calent

Per mantenir l'arròs calent o reescalfar l'arròs bullit, el millor és posar-lo en un colador recolzat en una olla amb aigua bullint i cobrir-lo amb una tapadora.

Arròs amb llet més gustós

Si vols aconseguir un arròs amb llet més suau i deliciós, un cop fet, afegeix-l'hi tres o quatre cullerades de nata.

Arròs amb llet cremós

Perquè l'arròs amb llet quedi molt solt i cremós, torna a posar-lo a coure molt lentament a la cassola i afegeix, a poc a poc, llet bullint.

El moment adequat d'afegir el sucre a l'arròs amb llet

Quan preparis arròs amb llet, has d'afegir el sucre al final de la cocció. El sucre impedeix que l'arròs s'infli, així que si l'afegeixes durant la cocció, els grans quedaran durs i enganxosos.

Gelat d'arròs amb llet

Es pot fer amb arròs ja fet al qual se l'hi afegirà llet en pols i una mica més de sucre.

Un toc especial a la paella

Per donar-li un toc final especial a la paella, es pot introduir, un cop acabada, al forn per donar-li un darrer cop de calor.

També pots incorporar allioli a l'arròs un cop servit al plat, sobretot si la paella és marinera.

Paella més lleugera

Si vols que la paella quedi més lleugera i suau, fregeix l'arròs una mica amb el sofregit abans d'incorporar el brou per acabar el plat.

Les salses

Salsa  massa espessa

Si una salsa et queda massa espessa, la pots aigualir en calent amb una mica de llet, sense que perdi el seu "cos".

Espessir una salsa

Si fas servir farina per espessir una salsa, prèviament has d'ofegar-la bé amb oli o mantega, o torrar-la per evitar que sembli crua.

Agafa amb una cullera una nou de mantega i arrebossa-la amb farina. Introdueix-la a la salsa i dóna voltes fins que aquesta quedi ben lligada.

Salsa ràpida

Hi ha un truc molt senzill per elaborar una salsa de manera ràpida i saborosa per acompanyar un plat de pasta: agafa unes salsitxes, treu la pell i esbocina-les; afegeix un rajolí d'oli d'oliva verge, mig got de vi i un parell de cullerades de nata líquida.

Salses casolanes en un minut

Pots enriquir les salses de pot, per exemple, la de tomàquet amb alfàbrega, la maionesa amb anxoves picades, o la beixamel amb nou moscada.

Allioli

Per evitar que l'allioli quedi líquid, afegeix-l'hi una patata petita cuita o tres nous mòltes.

Allioli ben emulsionat

Quan preparis allioli afegeix unes gotes d'aigua mentre incorpores l'oli; així, aconseguiràs que l'allioli emulsioni millor (només per la recepta tradicional).

Sofregit de tomàquet menys àcid

Hi pots afegir una mica de sucre, o bicarbonat, o ambdues coses; al començament, un pessic de bicarbonat i abans de treure'l del foc, un pessic de sucre. Si el sucre l'afegeixes al final, no es torrarà.

Sofregit més ràpid

Perquè es faci abans, afegeix una mica de sal quan estigui fent xup-xup. Trigarà menys en cuinar-se.

Salsa de tomàquet deliciosa

Afegeix-l'hi una culleradeta de mostassa i una de sucre.

Salsa de tomàquet que sobra

Si t'ha sobrat salsa de tomàquet, pots guardar-la a la nevera dins d'un pot de vidre amb un raig d'oli d'oliva.

Mostassa massa seca

Recuperarà el seu sabor si hi afegeixes una mica de vinagre lleugerament ensucrat.

Els secrets de la beixamel

Afegeix un rajolí d'oli de gira-sol perquè la mantega no es cremi a l'hora de fer la beixamel. Barreja la farina amb la mantega fora del foc.

Maionesa de llet

Si fas una salsa de maionesa de llet i se't talla, posa-la al congelador durant aproximadament una hora i mitja. Després, s'alçarà sense cap dificultat a l'hora de batre-la.

Maionesa més suau

Pots aconseguir alleugerir-la barrejant-la amb iogurt o amb el suc d'una llimona.

També pots afegir-hi un rajolí de llet tèbia; si la salsa és comprada, perquè tingui millor sabor, posa-hi un rajolí d'oli d'oliva verge.

Noves maioneses

Si vols aconseguir una maionesa més original, afegeix una culleradeta de tomàquet fregit o una de mostassa fresca, o bé dues d'estragó o julivert picat just abans d'afegir l'oli.

Perquè no es talli la maionesa

Evitaràs que la maionesa es talli si, quan notes que no cualla bé, afegeixes una mica de mostassa. Després, has de barrejar-ho tot molt bé i continuar afegint oli a poc a poc. A més, dóna voltes sempre en el mateix sentit.

Maionesa tallada

Si vols recuperar la maionesa quan se t'hagi tallat, hi ha un petit truc que és batre en un altre recipient un rovell d'ou amb una miqueta de sal i una cullerada d'oli; després, ves afegint a poc a poc la maionesa tallada i es recuperarà.

Maionesa "light" casolana

Afegeix a la que ja tinguis preparada una o diverses cullerades de iogurt desnatat, depenent de si vols un sabor més àcid o no. A més de compensar les calories, aconseguiràs donar als teus plats un gust especial.

Sense nata agra

Si no disposes de nata agra, és suficient amb afegir unes gotes de suc de llimona a la nata líquida i moure-la amb una cullera fins que quedi espessa.

Elaboració d'una salsa agredolça

Per elaborar una salsa agredolça, caramelitzarem una mica de sucre en un recipient; posteriorment s'afegirà suc de llimona, suc de taronja, vi blanc i una mica de brou. Ho deixarem coure 10 minuts i obtindrem una salsa boníssima.

També podem reduir vinagre de vi amb sucre. Es deixa reduir fins a obtenir un xarop, és a dir, quan s'evapori el vinagre.

Salsa per amanir

En un flascó de vidre transparent i que tanqui bé, posa una dent d'all pelada, mitja ceba, uns granets de pebre blanc o negre, oli, sal i vinagre. També hi pots afegir una mica de romaní o unes fulles de llorer, al teu gust. Sacseja-ho bé i guarda-ho. Recorda que si penses preparar una amanida, fes aquesta mescla, com a mínim, un parell d'hores abans.

Salsa suau i sana per peix i marisc

Tritura en la gerra de la batedora dos iogurts naturals, dues dents d'all adobades, un pom d'alfàbrega, sal i pebre. Obtindràs una salsa cremosa d'una olor i un sabor agradable gràcies al toc de l'alfàbrega. Aquesta salsa és ideal per plats de peix bullit, rostit i fregit.

Salsa per la carn

Pots fregir una ceba molt picada fins que quedi daurada, afegeix una copa de whisky, col·loca la carn al damunt i flambeja-ho fins que l'alcohol del whisky estigui ben cremat. Notaràs una exquisita diferència.

Salsa de formatge

Quan preparis una salsa de formatge, afegeix-lo sempre com a darrer ingredient i sobretot no deixis que bulli.

Vinagreta

Per preparar una salsa vinagreta és convenient diluir la sal en el vinagre abans d'afegir l'oli.

Salsa per mandonguilles massa líquida

Quan una salsa per les mandonguilles et quedi massa líquida, afegeix-l'hi pa i ametlles fregides, picats al morter.

L'oli, el vinagre i la sal

Oli sa

L'oli de la fregidora pot reutilitzar-se però té un límit. El màxim recomanat perquè l'oli no s'hagi oxidat són unes deu vegades. Apunta en un paper els cops que l'has fet servir per saber quan l'has de canviar.

Conservar l'oli dels fregits

L'oli dels fregits que vulguis guardar per una altra ocasió es conserva millor dins d'una ampolla o recipient de boca ampla amb un rajolí de conyac, ja que aquest forma una capa sobre l'oli i preserva tot el seu sabor.

També el pots guardar dins d'un pot d'acer ben tancat.

Oli molt calent

Si l'oli s'ha escalfat massa i no vols que es cremi, posa un bon tros de pa a la paella. En menys d'un minut el pa s'haurà torrat i la temperatura de l'oli haurà baixat considerablement.

També pots afegir-hi un tros de patata pelada.

Millorar el gust de l'oli

Per millorar el sabor de l'oli n'hi ha prou amb posar, al fregir-lo, un tros de molla de pa mullada amb vinagre.

Oli aromatitzat

Les teves amanides, carns, etc., tindran un gust diferent si les amaneixes amb un oli aromatitzat. Elaborar-lo és molt senzill: tria l'espècie que t'agradi més (timó, romaní, julivert, etc.) i deixa-la macerar durant una setmana o 10 dies. Després d'aquest temps, l'oli haurà agafat tot el sabor.

Un oli excel·lent per amanir

Pots afegir a l'oli d'oliva de bona qualitat un ramet de romaní fresc i un parell d'alls pelats. Ho deixes macerar i aconseguiràs un oli aromatitzat perfecte per les amanides, les verdures o les pizzes.

Vinagre amb sabors

Si t'agraden els vinagres de gustos diferents, els pots fer a casa col·locant dins de l'ampolla herbes aromàtiques i deixant-ho macerar un cert temps. 

Vinagre agre

Si el vinagre s'ha posat agre, posa-hi un tros de poma i espera unes hores. Passat aquest temps, la fortor del sabor se suavitzarà considerablement.

No deixis que s'endureixi la sal

Introdueix uns grans d'arròs o uns cigrons al saler i la sal quedarà solta.

Les coccions a la sal

Aquesta és una manera deliciosa de rostir que preserva els sucs i tot el sabor de la carn i del peix sense necessitat d'aportar cap tipus de greix. La cocció a la sal és ideal per cuinar peix com l'orada, aconseguint així un plat exquisit.
-La sal que s'utilitza en aquestes preparacions ha de ser sempre sal gruixuda, ja que la fina no és adequada per aquesta manera de cuinar.
-Convé folrar el fons de la safata amb paper d'alumini abans de posar damunt la sal. Així serà més fàcil netejar-ho després.
-Perquè la crosta de sal s'enganxi perfectament a la carn o al peix que hem elegit, s'ha d'humitejar lleugerament la sal. Si volem aportar-li la humitat justa, seria adient utilitzar un pulveritzador.

Les herbes aromàtiques i les espècies

Els beneficis de les herbes aromàtiques

Les herbes aromàtiques utilitzades com a condiment de molts plats milloren la digestió i redueixen els gasos. Destaquen el fonoll, l'orenga, el romaní, la sàlvia, el timó (o farigola), la menta, el llorer, l'estragó, etc.

Per condimentar millor un plat

En lloc de fer servir el timó o l'orenga directament per condimentar un plat, fes una infusió de qualsevol de les dues herbes, o d'ambdues, i incorpora després el líquid al guisat o a la salsa. Realçarà el seu sabor.

Com guardar el julivert

El julivert es guarda fresc dins d'un flascó tancat o dins d'un plàstic a la nevera.

És necessari tenir sempre julivert fresc, o assecar-lo al forn, desfer-lo amb la mà i guardar-lo dins d'un pot tancat.

També el pots guardar a la nevera amb les tiges dins d'un pot amb aigua.

Un julivert més verd

Per realçar la verdor del julivert, abans de picar-lo, banya'l amb aigua.

L'ús de la sàlvia

Les fulles de sàlvia són excel·lents per cuinar i aromatitzar molts plats, sobretot carns.

L'alfàbrega

Les fulles d'alfàbrega es poden fregir en una paella amb un fons d'oli. Servirà per donar més bon gust als teus plats.

Bitxo amb més sabor

Si ha perdut el seu sabor, deixa'l macerar en vinagre durant 24 hores.

Suavitzar el gust del bitxo

Per suavitzar el sabor i no canviar el color ni el gust del plat, substitueix la meitat del bitxo per pebre vermell dolç.

Safrà aromàtic

Els brins de safrà els pots torrar directament a la paella, però queda molt més aromàtic si els emboliques amb un trosset de paper d'alumini i passes lleugerament la flama d'un encenedor.

Massa curri

Si t'has passat posant curri a una salsa, suavitza el seu sabor afegint una mica de crema de llet.

Aprofita el sabor del pebre negre

Conserva'l en gra en un molinet de fusta i mol la quantitat que necessitis tot just abans de posar-lo al plat.

Sopes, cremes, brous, purés i consomés

Si la sopa et surt aigualida

Afegeix unes cullerades de preparat de puré de patates per fer-la més espessa.

Si la sopa et queda una mica salada

Pots incorporar un parell de rodanxes de patata i deixar-la bullir abans de servir-la. La patata absorbirà la sal.

Espessir les cremes

Afegeix una mica de farina de blat o farina de blat de moro per fer-la més espessa. Recorda que l'has de dissoldre primer en una mica d'aigua freda.

Enriquir una crema de carbassó

Afegeix un formatget (un quesito) i una llauna de tonyina, i li donarà consistència i un sabor especial.

Problemes a l'hora d'elaborar un gaspatxo

-Poden aparèixer a la superfície petites basses o gotes de greix; això passa per excés d'oli i per un defecte en el triturat.
-Que tingui una aparença com si estigués tallat; això passa per una gran quantitat de pa i també per no haver-lo triturat bé.
-Molt espès, semblant més una crema que una sopa; es pot solucionar colant-lo i separant la part líquida de la sòlida.

Quan el brou o el consomé tinguin un color massa clar

Els pots afegir unes gotes de sucre molt torrat o de caramel líquid.

Per desgreixar el brou

El millor que pots fer és remoure'l amb dues fulles d'enciam; el greix s'hi enganxarà.

També pots posar-lo al frigorífic fins que el greix es solidifiqui a la superfície i treure'l.

Si vols guardar un brou

No has d'eliminar el greix que el recobreix, ja que aquest evitarà que es posi àcid.

Brou de peix

Les espines i els caps dels peixos són la millor base que podem utilitzar per preparar un brou ben gustós. No convé fer talls als lloms dels peixos que guisem sencers perquè es quedarien secs i perdrien tot l'aroma i el sabor.

El punt de sal del brou

Una solució pràctica perquè un brou de verdures, de pollastre o de carn quedi al punt és que mai l'hem de salar abans de coure'l, perquè com que necessita una cocció llarga, podria quedar excessivament fort; és millor salar-lo quan estigui acabat i així controlarem millor el punt de sal.

Si et sobra brou

Pots congelar-lo en una glaçonera i quan en necessitis una mica per alguna salsa o guisat, el tindràs preparat.

Per fer un brou ben gustós

S'ha de posar sempre la carn amb aigua freda i començar la cocció a foc lent, així les impureses pujaran a la superfície i podrem escumar-lo.

Un brou pels més petits

Si els teus fills rebutgen el brou perquè el troben avorrit, decora'l amb el que en castellà es coneix com a tropezones: uns dauets de pernil dolç, de pernil salat o llonganissa, uns trossets de pa torrat o uns daus de poma, de formatge, etc. Prova a servir-lo també amb un dibuixet pel damunt fet amb nata per cuinar o amb unes gotetes de iogurt.

Evitar l'acidesa del puré

Perquè el puré de verdures no quedi pesat, no sigui difícil de digerir ni provoqui acidesa, el millor que es pot fer és afegir-l'hi, com si fos un ingredient més, una poma golden.

Aclarir un consomé

Aclarir significa expulsar del líquid totes les matèries que l'enterboleixin.
-Com a primera norma, no s'ha de fer servir mai patata al fer el brou.
-Un cop fet, s'ha d'esperar a que es refredi i, després, atansar-lo de nou al foc amb una o dues clares d'ou mig batudes, un tomàquet a trossos i un grapat d'estragó fresc.
-Llavors, posar-lo a bullir sense parar de remoure perquè les clares, el tomàquet i l'estragó arrosseguin a la superfície totes les impureses.
-Treure-les de seguida amb l'escumadora i, quan la clara cualli, colar-lo utilitzant un drap de fil.
-Per últim, refredar-lo de nou y tornar a colar-lo amb el drap de fil mullat amb aigua freda, perquè el poc greix que quedi, es dipositi en ell.

Les olives

Conservar les olives

Si vols conservar les olives que t'han sobrat d'un aperitiu, la millor manera és posar-les en aigua amb sal.

Si vols conservar les olives que t'hagin sobrat d'un pot, posa-les en un recipient de vidre amb el seu líquid d'origen i ben tapades. Si no tinguessis suficient líquid, afegeix aigua salada fins a cobrir-les.

Els bolets

Netejar els bolets

-Els bolets no s'han de rentar perquè absorbeixen l'aigua com una esponja i perden el seu aroma i la textura que els dóna interés des del punt de vista gastronòmic.
-Si un exemplar està molt brut, hi ha dues opcions: llençar-lo o passar-lo sota l'aixeta i eixugar-lo immediatament, malgrat que amb aquesta operació haurà perdut gran part de les seves propietats i aromes.
-Talla el peu terrós i raspalla amb molta cura el barret i la tija. Neteja'ls amb un drap humit fins que n'eliminis les restes de terra, herbes, etc.
-No pelis el barret, excepte si és viciós o es tracta d'amanitas o cortinarias.
-Rebutja les làmines, tubs i pues dels exemplars vells, no dels joves.
-Aprofita els peus si són coriacis.

Xampinyons més gustosos

Submergeix-los un moment en agua bullint abans de fregir-los i seran més saborosos.

Netejar bé els xampinyons

Talla'ls la base i renta'ls d'un en un sota l'aixeta de l'aigua freda i eixuga'ls de seguida. No els deixis en remull perquè s'oxiden i, quan els cuinis, s'enfosquiran. Si els vols utilitzar en una amanida, un cop eixuts, arruixa'ls amb una mica de suc de llimona.

Per evitar que es posin negres, no els toquis amb instruments metàl·lics.

Les llegums

Aprofitar els cigrons que sobren

Hi ha vegades que, després d'haver fet un guisat amb cigrons, ens n'han sobrat. Una manera d'aprofitar-los pot ser saltejar-los amb all i ceba; un cop daurats afegim unes gambes pelades i ho deixem uns segons més fins que les gambes estiguin daurades, ho assaonem i ho servim.

Recuperar les llenties

Després de tenir les llenties guardades durant un temps, pot ser que les trobem resseques i arrugades. Perquè recuperin el seu aspecte, les deixarem en remull, en aigua amb vinagre i una miqueteta de sucre. Després, les esbandirem sota l'aixeta i podrem cuinarles amb la seva recepta habitual.

Evitar que es desfacin les llenties

Perquè no es converteixin en puré, salteja-les prèviament durant 5 minuts i remou-les; la pell s'esquerda i després de la cocció queden senceres.

Bicarbonat i vitamines

Generalment, el bicarbonat s'utilitza a l'aigua de remull de les llegums perquè quedin més tendres, o s'afegeix a l'aigua de cocció perquè es cuinin abans. Però cal tenir present que el bicarbonat contribueix a destruir les vitamines de les llegums.

Sense gasos

Per evitar que les llegums produeixin gasos, es poden afegir uns quants granets de comí al moment de bullir-les.

També pots afegir un rajolí d'anís verd quan comenci a bullir.

Aprofitar l'aigua de cocció de les llegums

És important saber que quan cuinem llegums no hem de llençar l'aigua de la primera cocció ni l'aigua que fem servir per posar-les en remull, ja que hi ha molts nutrients importants i s'ha de mantenir i conservar per un guisat de llegums.

Remullar les llegums

Les llegums seques com els cigrons, les mongetes o les llenties, quedaran més tendres si abans les remullem amb aigua. Perquè es faci bé, s'han de seguir els passos següents:
-Les llegums han de ser de l'any i mirar-les bé per si hi hagués alguna pedreta o palleta.
-Rentar-les sota el raig d'aigua i posar-les en un recipient que sigui prou ample. Això és molt important, ja que després augmentaran considerablement el seu tamany.
-L'aigua del remull ha d'estar tèbia i portar una mica de sal.
-Si es dubta de la qualitat del gra que utilitzem o l'aigua és massa calcària, s'ha d'afegir una mica de bicarbonat.
-N'hi haurà prou amb unes 12 hores de remull.

Cocció de les llegums

Hem de començar la cocció amb foc viu i fort fins que comenci l'ebullició; posteriorment podrem mantenir una temperatura constant molt més moderada. Serà important també per a la cocció afegir, de tant en tant, una mica d'aigua freda; així, seran més tendres i suaus.

Les llegums, del mateix any

Has d'utilitzar les llegums que siguin del mateix any. Les pots guardar a la nevera i evitaràs que els hi surtin cucs.

Llegums més suaus

Les mongetes i els cigrons queden més suaus si s'afegeix a l'aigua de cocció unes cullerades d'oli.

Guisat de llegums massa líquid

Si un guisat de llegums queda una mica líquid, treu amb cura unes cullerades de llegums, tritura-les i posa-les a la cassola.

Verdures i amanides

Verdures sense oxidar

De vegades, les verdures s'oxiden durant la cocció i agafen un color negre. Perquè conservin tota la seva frescor i el seu color, afegeix a l'aigua bullint una petita cullerada de farina o de bicarbonat.

També pots coure-la destapada amb una mica de vinagre o sucre. Escorre-la quan deixi de bullir i refresca-la amb aigua freda.

El millor moment per introduir les verdures

El moment adequat per posar les verdures a l'aigua de cocció és quan ja estigui bullint.

Un toc d'all a les verdures

Pela una dent d'all, punxa-la amb una forquilla i frega el fons de la paella. Després, salteja les verdures com sempre i tindran un lleuger gust a all.

Aprofita l'aigua de cocció de les verdures

No llencis l'aigua de fer bullir les verdures, amb aquest brou i alguna coseta més pots aconseguir una sopa molt gustosa.

Aprofita les restes de verdures

Si t'ha sobrat minestra, mongetes verdes, pastanagues, etc., es poden convertir en un pastís. Trosseja les verdures, barreja-les amb ous batuts i nata, posa-les en un motlle i cou-lo al bany maria fins que cualli.

Adéu a les males olors

Hi ha verdures que, quan es cuinen, deixen una olor molt desagradable. Per dissimular-la, pots afegir una rameta d'api a l'aigua.

Verdures ben tallades

Per evitar que quedin restes de verdures al ganivet al tallar-les, impregna'l amb oli d'oliva amb l'ajuda d'un tovalló o paper de cuina. El tall serà perfecte.

Recuperar les verdures

Si s'han posat lletges per no fer-les servir al seu moment, retalla les parts malmeses, arruixa les verdures amb aigua freda i embolica-les amb un tovalló o paper de cuina i posa-les a la nevera durant una hora.

Graellada de verdures

Les verdures més apropiades per fer una graellada són el carbassó, els espàrrecs blancs i verds, la carabassa, el tomàquet i els bolets. Pel que fa a les verdures que són més dures a l'hora de cuinar, les farem bullir 5 minuts amb aigua salada per passar-les posteriorment a la graella.

Conservar les verdures

Per conservar les verdures durant tot l'any, les podem congelar, però en el cas de mongetes verdes, pèsols, pebrots, etc., és important fer-les bullir una mica per aconseguir que s'hidratin i, després de la seva descongelació, tindran una millor textura i presència.

Netejar les amanides

-S'han de rentar les fulles senceres, separant-les i arruixant-les sota l'aixeta. No les deixis massa estona amb aigua perquè perden les seves vitamines.
-Com a precaució en èpoques de molta calor, es pot afegir una cullerada de lleixiu per cada 5 litres d'aigua (has de mirar que a l'etiqueta del lleixiu hi posi que és apta per a la desinfecció de l'aigua de beguda).
-No s'han de netejar les verdures picades perquè a través dels seus talls poden perdre nutrients.

L'ordre per amanir

L'ordre per amanir una amanida i que mantingui els seus sabors és: primer la sal, després el vinagre i finalment, l'oli.

Rectificar el vinagre de l'amanida

Si has posat massa vinagre a l'hora d'amanir, afegeix una molla de pa gruixuda; absorbirà la salsa i podràs tornar a amanir-la al teu gust.

També ho pots arreglar afegint un pebrot vermell a trossets.

Un toc especial a l'amanida

Prova a donar un toc especial a l'amanida afegint, juntament amb la sal, una mica de timó, orenga o alguna altra espècie.

També pots fregar la safata o el plat on vagis a posar l'amanida, amb una dent d'all.

Les cols, les coliflors, els bròquils i les cols de Brussel·les

Els secrets de la col

-Abans de coure-la, renta-la amb aigua lleument avinagrada per allunyar els insectes que haguessin pogut fer nius enmig de les seves fulles.
-Si l'hi afegeixes una mica de vinagre a l'aigua de coció, conservarà millor el seu color verd.
-Per digerir més fàcilment la col blanca, precuina-la 10 minuts, llença l'aigua i reemplaça-la per aigua nova.
-Si no suportes l'olor que fa al coure-la, posa-hi entre l'olla i la tapa un drap xopat de vinagre.

Quan la col és molt verda i molt dura

És aconsellable coure-la uns minuts, tirar l'aigua i tornar a coure-la en aigua bullint amb sal i una cullerada de sucre. D'aquesta manera, serà més tendra, es digerirà millor i el sabor serà més suau.

Saber triar les cols per comprar bé

Pel que fa a les varietats de fulla, has de mirar que estiguin terses, brillants i una mica humides al tacte.

Com conservar les cols més temps

Al frigofífic i dins d'una bossa de plàstic perforada és la millor manera de mantenir les verdures si no s'han de consumir immediatament. Qualsevol tipus de col aguantarà molt bé des de 4 fins a 7 dies, com a màxim.

Cols molt més digestives

Perquè els plats a base de col resultin més digeribles i es puguin evitar els gasos que solen provocar, n'hi haurà prou amb incloure fonoll o comí a la seva preparació. A més, el fet de no utilitzar aliments greixosos durant la seva cocció, com embotits o cansalada, ajudarà a que la digestió sigui menys pesada.

Coure les cols sense males olors

Hi ha varietats de col que quan es couen desprenen una olor desagradable. Això és degut al seu contingut en sofre. Per evitar-ho, és recomanable coure-les amb la cassola destapada i afegir a l'aigua una patata crua, pa xopat amb vinagre o un tros de llimona espremuda.

Si les cous al vapor, a part d'evitar la mala olor, conservaràs millor les seves vitamines.

Com congelar les cols

Totes les varietats es poden congelar un cop cuinades. Per congelar-les fresques s'han d'escaldar, en fulles o en ramells, durant uns minuts en aigua bullint amb sal i un rajolí de suc de llimona. Després, només s'han de posar en recipients adequats per congelar.

Els secrets de la coliflor

-Perquè no es desfacin les rametes, posa-la prèviament en remull amb aigua freda a la qual afegiràs suc de llimona.
-Per eliminar la seva acidesa i que quedi més blanca, afegeix una mica de llet a l'aigua de cocció.
-Si vols aconseguir que sigui més digerible i no provoqui flatulències, afegeix a l'aigua de cocció un terròs de sucre.
-Per evitar la mala olor que desprèn al coure-la, afegeix a l'aigua un crostó de pa o una mica de pa de sègol.

Coliflor esponjosa

Perquè quedi esponjosa, suau i no perdi la seva blancor, quan l'hagis de coure, afegeix a l'aigua una llesca de pa de motlle xopada amb llet i, a més, aconseguiràs que no absorbeixi l'olor.

Saber triar les coliflors a l'hora de comprar

Els ramets han de ser ferms, presentar un aspecte compacte i un color entre el blanc i el vori (marfil), i les fulles han d'estar fresques i sense taques.

Per mantenir el bròquil fresc durant més temps

Guarda'l a la nevera dins d'una bossa de plàstic amb forats.

Compra el bròquil adequat

Ha de tenir els ramells aprets, sense taques groguenques i la tija ha de ser ferma i fosca.

Per saber si les cols de Brussel·les són bones

Tria les que estiguin ben tancades, sense fulles groguenques i, si és possible, que siguin totes igual de gruixudes.

La remolatxa i el cogombre

Compra la millor remolatxa

Per saber si les remolatxes que compres són les millors, tria les que aparentment tenen pitjor aspecte, sense brillantor i arrugades. Les que estan llises i brillants, encara que no ho sembli, són menys gustoses.

Remolatxa amb color

Perquè no perdi el seu color al coure-la, cuina-la sencera, sense pelar i deixant, com a mínim, uns cinc centímetres de la tija. Si hi afegeixes 3 cullerades de vinagre a l'aigua de cocció, intensificaràs encara més el seu color.

Cogombres amargs

Per evitar que el cogombre tingui un gust lleugerament amarg, posa'l prèviament a macerar amb llet lleument ensucrada i veuràs la diferència.

Les mongetes verdes i els pèsols

Eliminar els fils de les mongetes verdes

Dóna'ls-hi un bany en aigua bullint i d'aquesta manera podràs treure'ls fàcilment.

Mongetes tendres com l'aigua

Perquè les mongetes verdes quedin tendres i suaus, posa-les al foc amb aigua freda i sense sal. Quan estiguin a mig coure, sala-les i a l'últim moment, abans d'apagar-ho, afegeix una cullerada d'oli d'oliva.

Pèsols sense aigua

Si estan congelats, posa'ls al microones sense aigua, tapats, durant uns vuit minuts. Treu-los, remou-los i torna'ls a posar vuit minuts més a temperatura màxima.

Perquè els pèsols no perdin el seu color

Afegeix a l'aigua de cocció un terròs de sucre.

Quan compris pèsols frescos

Has de tenir en compte que, un cop desgranats, queden reduïts a una cinquena part del seu pes.

Comprova, també, que les beines siguin llises i brillants. Els pèsols han de ser tendres i poc farinosos.

Les bledes i els espinacs

Perquè les fulles de les bledes no perdin la seva verdor

Afegeix a l'aigua de cocció dues cullerades de bicarbonat.

Perquè les bledes quedin més gustoses

Fes-les bullir amb brou de pollastre o de carn.

Coure espinacs crus

Si has de coure espinacs crus, arruixa'ls abans amb aigua bullint.

Quan et sobrin bledes o espinacs

Pots preparar unes croquetes barrejant-les amb blat de moro i beixamel. Deixa-ho refredar, arrebossa-ho i fregeix-ho.

Els enciams i les endívies

Conservar els enciams a l'estiu

Hem de separar-les i rentar-les per fulles; aquestes fulles humides es guarden en un recipient de plàstic que es mantindrà a la nevera. Les fulles aniran absorbint l'aigua i es posaran més terses i cruixents.

Enciam musti

Si un enciam se t'ha quedat musti, renta les fulles, fes-les a trossos i guarda-les a la nevera en un escorredor.

També pots posar les fulles un parell d'hores en aigua amb gel i després, escórrer bé l'aigua.

Anirà bé, també, posar-les en remull amb aigua freda i un terròs de sucre i veuràs com recuperen de nou la seva frescor.

Enciam més fresc

Si quan prepares una amanida talles l'enciam amb les mans o amb un ganivet de plàstic, es conservarà millor, ja que els talls no es posaran negres.

Evitar l'amargor de les endívies

Per no accentuar la seva amargor, les endívies no s'han de deixar en remull sinó passar-les per aigua freda i escórrer-les.

Clar que també es poden mantenir uns minuts submergides en aigua freda amb sal i d'aquesta manera agafaran un sabor molt més suau.

Les carabasses i els carbassons

Conservar la carabassa

Si vols que et duri mesos, posa-la en un lloc fresc i airejat, però un cop tallada, no durarà més de 3 o 4 dies a la nevera.

Treu partit a la carabassa

N'hi haurà prou amb fer-la bullir, tapada a daus, mitja hora amb aigua o brou si vols que guanyi en sabor. A més, l'hi pots afegir moniato, patata i anís estrellat per perfumar-la, així com una culleradeta de nata líquida.

 Carbassons perfectes

Un problema dels carbassons farcits és que queden massa fets. Perquè això no passi, cou-los lleugerament el punt just per poder buidar la polpa. D'aquesta manera, un cop farcits, acabaran de fer-se al forn.

Les pastanagues i els naps

Com millorar-ne la cocció

Pots afegir una mica de sucre a l'aigua.

Raspar en lloc de pelar

És millor raspar les pastanagues que pelar-les. A part d'aprofitar més carn, evitaràs la pèrdua de les vitamines que s'acumulen a les capes més externes d'aquesta hortalissa.

No llencis les fulles dels naps

Quan netegis els naps, no tiris les fulles: donaran molt bon gust a qualsevol brou que preparis.

Pelar bé els naps

Els naps grans d'hivern acostumen a tenir una segona pell, així que, si quan els peles queden vetes verdes, has de tornar a pelar-los per treure l'amargor.

Els espàrrecs

Espàrrecs nets i transparents

S'han de coure coberts amb un tovalló net, el qual absorbirà l'escuma que deixin anar.

Si vols que quedin ben blancs, afegeix a l'aigua de cocció el suc de mitja llimona.

Espàrrecs amb color

Quan els facis bullir, recorda que, un cop els treguis del foc, has de passar-los per aigua freda per tallar la cocció i perquè mantinguin el seu color verd.

Si els afegeixes una miqueteta de bicarbonat quan els poses a bullir, a part de mantenir la seva verdor, estaran deliciosos.

Espàrrecs menys amargs

Per aconseguir espàrrecs més suaus de sabor, evitar l'amargor i que posteriorment siguin més tendres a la planxa, només has de fer-los bullir 5 minuts en aigua amb sal, sucre i alguna herba aromàtica com la menta. Després del bull, s'escorren i es passen per la planxa ben calenta fins que es daurin.

Les carxofes

Saber comprar carxofes i cards

Per encertar a l'hora de comprar-les, has de triar les carxofes fermes, pesades en relació amb el seu tamany i amb les fulles ben apretades, brillants i que no estiguin ennegrides. Si estan obertes vol dir que no estan fresques. Observa també el borrissol interior: si n'hi ha molt, voldrà dir que estan fresquíssimes. Pel que fa al card, les millors peces són les que tenen les tiges resistents, massisses i les fulles terses i d'aspecte fresc.

Carxofes que no amarguen

Si les carxofes de llauna et resulten una mica amargues, per suavitzar el seu sabor només has de posar-les durant uns segons en aigua bullint.

Per alleugerir la seva amargor, pots afegir un terròs de sucre a l'aigua de cocció.

Carxofes congelades

El primer que has de fer si vols congelar carxofes és netejar-les molt bé, amb paciència. Després, cou-les uns deu minuts en aigua amb llimona. Un cop escorregudes, ja les pots congelar.

Carxofes al punt

Si vols que estiguin ben cuites, embolica-les, una a una, amb petites bosses de tela. Queden boníssimes.

Carxofes fresques més temps

Si no les has d'utilitzar immediatament, per mantenir-les fresques durant més temps i amb el seu color natural, i per evitar, a més, que es posin negres, fica-les en gots amb aigua cap per avall, amb el mànec de la carxofa fora del got.

Si les poses a la nevera, sense treure'ls-hi la tija, duraran 3 dies. Si les tiges es posen en aigua, poden conservar-se perfectament fins a 7 o 8 dies. L'aigua s'ha de canviar cada dia, com si fossin rams de flors.

Perquè les carxofes no es posin negres

S'ha de posar un rajolí de llimona a l'aigua de cocció (o també rodanxes de llimona). Si han d'estar una estona a l'intempèrie abans d'anar a parar a l'olla o a la paella, després de tallar-les, frega-les amb llimona o posa-les en un recipient amb aigua i suc de llimona.

Perquè quedin ben blanques, dissol una culleradeta de farina a l'aigua bullint i posa-hi el suc de mitja llimona.

Introdueix la carxofa a la dieta dels més petits

Pots picar-la finament i barrejar-la amb carn picada o peix per fer hamburgueses. Quasi no notaran el sabor i estarem aportant elements necessaris pel seu creixement i desenvolupament.

Eliminar els pèls de les carxofes

Utilitza una cullera de boles de pastisseria per eliminar el borrissol que contenen els cors de les carxofes.

Netejar les carxofes

Utilitza guants fins. La seva oxidació no tenyirà les teves mans ni es posaran negres.

Per coure millor les carxofes

Fes-ho amb poca aigua, només cobrint-les lleugerament, i aprofita l'aigua per l'elaboració de brous de verdura o cremes.

Les albergínies

Albergínies amargues

Si no vols que un plat que preparis amb albergínies quedi amarg, posa-les durant un parell d'hores a remull amb aigua salada.

També pots tallar-les en rodanxes gruixudes, tirar-hi sal gruixuda i regar-ho amb llet. Deixa-les reposar dues hores, escorre-les i eixuga-les amb un paper.

Albergínies amb massa oli

Quan fregeixes les albergínies, poden quedar molt esponjoses perquè absorbeixen molt oli; per evitar-ho, s'han de deixar durant uns minuts en un plat amb sal abans de començar a coure-les.

Albergínies i vitamines

Si vols arrebossar albergínies, no les pelis quan les tallis. Deixa-les en remull amb aigua salada durant una hora. Arrebossa-les amb la seva pell i fregeix-les. Així, aconseguiràs que perdin la seva amargor, però no totes les vitamines i la fibra que conté la seva pell.

Els pebrots

Pebrots més sucosos

Posa'ls a la paella molls i amb l'oli quasi fred. D'aquesta manera, es faran més lentament i quedaran molt sucosos.

Pebrots al forn

Abans de posar-los al forn, suca'ls amb oli. Quan els treguis, tapa'ls durant uns minuts. Serà més fàcil pelar-los.

Posa els pebrots acabats de coure en una bossa de plàstic i embolica-la amb dos o tres fulles de paper de diari. Als 10-15 minuts, retira el paper i treu els pebrots de la bossa: veuràs com la pell sortirà fàcilment.

També els pots tapar amb paper d'alumini quan els treguis del forn i es pelaran amb més facilitat.

Els tomàquets

Per eliminar la pell del tomàquet de branca

Fes un tall en forma de creu a la base i escalda'l en aigua bullint durant 40 segons.

Conserves amb tomàquet de pera

Introdueix-lo pelat, sencer o trossejat, en pots de vidre, prement-lo perquè no quedi aire. Afegeix-hi un parell de cullerades de suc de llimona, herbes aromàtiques i alls. Tapa'l i cou-lo en aigua bullint durant 45 minuts.

Pelar tomàquets perfectament

Fes una creu a la base dels tomàquets i escalda'ls durant uns segons; submergeix els tomàquets en aigua molt freda i després, podràs treure la pell sense cap problema.

També els pots posar al microones, fes-hi un tall en forma de creu a la base i posa'l a potència màxima 30 segons; podràs eliminar la pell amb molta facilitat.

Tomàquets amargs

Per evitar que els tomàquets fregits tinguin un sabor amarg, tira-hi una mica de sucre quan estiguin quasi fets.

Congelar els tomàquets

Si vols congelar tomàquets madurs, només has de posar-los en una bosseta especial per a congelar i quan vulguis utilitzar-los, els hauràs de posar sota el raig d'aigua freda.

Els alls

Per treure la pudor d'all de les mans

És normal que quan pelis i tallis els alls, et quedi la seva olor a les mans. Per poder treure-la, passa les mans sota el raig d'aigua freda, però sense fregar-les, i eixuga't després suaument amb un drap. Si has fet servir un ganivet, per eliminar també la seva olor, passa'l per aigua sense tocar-lo amb els dits i eixuga'l.

Conservar els alls

Si els peles, els tritures i els hi afegeixes una mica d'oli d'oliva, els podràs tenir més d'un mes a la nevera.

Guarda'ls en un lloc fosc, mantenint-los a l'enfilall, així no es posaran tous; o pela'ls i posa'ls en un pot de vidre amb oli i la seva conservació s'allargarà i podràs utilitzar l'oli aromatitzat per amanir.

Per evitar que l'all repeteixi

Treu-li la part central, tallant-lo pel mig en sentit longitudinal i extreu-ho amb la punta del ganivet.

All més saborós

L'all serà molt més saborós si, quan el piques al morter, hi afegeixes una mica de sal.

Pelar els alls fàcilment

Per poder pelar els alls d'una manera ben senzilla, posa'ls durant uns minuts al congelador, amb un parell n'hi haurà prou, i comprovaràs com pots pelar-los de seguida i sense esforç.

També pots provar de posar-los amb aigua durant 10 o 15 minuts. D'aquesta manera, seran més fàcils de pelar i la pell no se't quedarà enganxada als dits.

Si no vols que se t'escapin els alls del morter

Quan els piquis, posa-hi una mica de sal.

Les cebes

Cebes senceres

Perquè les cebes quedin senceres al guisar-les, fes-hi un tall en forma de creu en un dels seus extrems perquè entri bé l'aigua o la salsa.

Reutilitzar les cebes

La part que sobra d'una ceba es podrà reutilitzar dies després si suques la part del tall amb mantega.

Per no plorar al tallar ceba

Mentre peles la ceba, respira per la boca, deixa córrer l'aigua de l'aixeta o mantingues un glop d'aigua a la boca.

També va bé donar-li un cop amb força a les arrels sobre una superfície dura. D'aquesta manera, es trenquen les fibres que produeixen la coïssor als ulls. La pots posar al congelador, també, o a la nevera abans de picar-la.

Es diu que també va bé punxar-li a la punta del ganivet un tros de molla de pa.

La ceba sempre a mà i a punt

Talla-la a daus i congela-la; es conservarà més temps i estalviaràs uns minuts en la preparació de guisats.

Ceba daurada però no cremada

Quan fregeixis la ceba, afegeix una mica de farina i d'aquesta manera es daurarà però no es cremarà. Hi pots afegir, també, un polsim de sucre en lloc de farina.

Suavitzar el sabor de la ceba

El seu sabor fort es pot rebaixar si la deixes durant mitja hora, tallada a tires, en un plat amb oli. Després, ja la podràs amanir amb la resta dels ingredients. De vegades, n'hi ha prou amb deixar-la el mateix temps en aigua, però agafa més bon sabor amb oli.

També les pots deixar tallades, durant uns minuts, en remull amb aigua i vinagre.

Fer desaparèixer el gust de la ceba

El sabor i l'olor de la ceba a la boca desapareix mastegant uns granets de cafè; i la pudor de les mans, fregant-les amb una mica de julivert picat.

Les patates

Conservació de les patates

Les patates necessiten respirar, per tant, no les guardarem mai en una bossa de plàstic. El millor és guardar-les en una cistella, en un lloc sense llum i allunyades de la humitat.

Patates noves

Hem d'aprofitar la temperatura i utilitzar les patates noves que se'ns ofereixen als mercats; al tenir una pell tan fina n'hi haurà prou amb passar-hi un fregall lleugerament per desprendre la pell sense fer malbé la carn de la patata. Una idea original seria pelar les patates i, amb la seva pell, tallar tires fines, passar-les per farina i fregir-les, i obtindríem unes cruixents i saboroses tires com a guarnició o aperitiu.

Congelar patates

Hem d'escaldar-les, és a dir, bullir-les uns minuts i escórrer-les, evitant així una deshidratació.

Unes bones patates rostides

Per aconseguir unes bones patates rostides només has d'embolicar-les en paper d'alumini i introduir-les al forn a 200ºC durant 45-55 minuts. Seran molt més saboroses.

Patates que sobren

Si t'han sobrat patates rostides, cuites o guisades, fes-ne un puré afegint-hi nata i una mica de mantega. Posa-ho en una safata de forn i aromatitza-ho amb timó o romaní, cobreix-ho amb una salsa de tomàquet, una mica de formatge emmental ratllat i gratina-ho uns minuts. Deliciós.

Perquè no es desfacin les patates

Quan fem bullir patates i aquestes es fan a bocins, es perd tota la gràcia del plat. Per evitar-ho, punxa-les amb una forquilla i afegeix a l'aigua de cocció un bon raig de vinagre.

La classe de patata ideal per a cada plat

Les millors patates per fregir són les de carn groga; per al puré, les de carn blanca farinosa i per coure o fer al vapor, les patates noves.

Patates al forn cruixents

Si t'agrada preparar patates al forn amb pell i que quedin molt cruixents, utilitza patates farinoses perquè contenen més midó i són millor per cuinar-les al forn. Renta-les i eixuga-les amb molta cura. Abans de cuinar-les, mulla-les amb oli d'oliva i sal.

Patates al forn ben cuites

Perquè quedin ben fetes, fes-les bullir 15 minuts i després posa-les al forn mitja hora.

Patates fregides més cruixents

Et quedaran més cruixents si hores abans de l'hora de menjar les fregeixes a mitges, les escorres, les emboliques en paper d'alumini i quan sigui l'hora de menjar, acabes de fregir-les.

També pots, un cop pelades, posar-les en un colador sota el raig d'aigua freda. Deixa-les escórrer bé i eixuga-les amb un drap net. Posa-les a fregir, primer a foc moderat i després, apuja'l. Clar que també hi ha qui pensa que és millor fregir-les primer a foc fort i després, acabar-les de fer a foc moderat. Personalment, em decanto per la segona opció.

Patates fregides menys greixoses

Perquè no absorbeixin tant d'oli, passa-les prèviament 5 minuts pel microones. D'aquesta manera es dauren abans i absorbeixen menys greix.

També pots posar-les, un cop fregides, en un plat amb un parell de tovallons de paper. Aquests absorbiran l'oli que sobra i tindran menys greix.

La sal, millor al final

Tan bon punt hagis acabat de fregir les patates, treu-les, posa-les en un plat i tira-hi la sal per sobre. Si la poses al final, a part de ser més gustoses, estalviaràs sal.

Patates fregides més aviat

Si vols que les patates fregides es facin més ràpidament, posa-les 20 segons al microones abans de posar-les a l'oli bullint ben calent.

Perquè les patates fregides no s'enganxin

Fregeix-les en diverses tandes i, abans, renta-les diverses vegades.

També pots posar-les mitja hora en aigua freda i eixugar-les abans de fregir-les. Així perdran el midó i no s'enganxaran.

Patates de colors

Vols donar una presentació diferent a les patates bullides? Doncs quan les facis bullir, afegeix a l'aigua de cocció una miqueteta de pebre roig, un trosset de remolatxa o unes pells de ceba. Els colors seran sempre diferents.

Treure millor la pell de les patates

Si has fet bullir patates i et costa treure'ls la pell, passa-les per aigua freda i les pelaràs millor.

Patates pelades que sobren

La patata és un tubercle què, al contacte amb l'aire, s'oxida. Si has pelat massa patates i vols conservar-les, posa-les en un recipient amb aigua i sal. A la nevera et duraran fins al dia següent.

Un puré com Déu mana

El puré no s'ha de fer mai amb patates noves ni triturar-les a la batedora perquè quedarà gomós.

Com saber que una patata està cuita

Per comprovar que una patata, sigui del tamany que sigui, està cuita, s'ha d'introduir la punta d'un ganivet al centre. Si la patata no puja amb la fulla a l'aixecar el ganivet, està feta.

Els guisats de patata, mai a la nevera

No guardis mai les sobres dels teus guisats a la nevera si porten patata cuita: es tornen corretjosos. Millor que tapis la cassola i la posis a dins del forn apagat.

Els pits

Tònic pels pits

Barreja una cullerada de rom blanc i una altra de suc de llimona. Aplica-ho amb un massatge lleuger després d'una dutxa d'aigua freda, com un bon tònic.

L'escot que t'afavoreix

Si tens molt pit, tria els escots en forma de V; si el tens caigut, millor un escot quadrat.

Una talla més de pit

Si tens poc pit i vols que sembli que tens una talla més, posa't bruses i camises amb plecs, frunzits i volants.

Un pit ferm

Prepara una mascareta amb una cullerada de suc de llimona, una altra de rom i tres de clara d'ou. Barreja-les i aplica-t'ho tots els dies després de dutxar-te, evitant la zona dels mugrons, i deixa-la actuar durant 10 minuts.

Acostuma't a dutxar-te amb el raig d'aigua freda sobre el pit, al voltant del mugró, fent cercles. Fes exercicis amb peses i utilitza un sostenidor wonderbra.

Si els teus pits comencen a caure, hi ha un vell remei, molt cridaner i exagerat: el pernil amb cansalada.
T'has de posar unes quantes llenques fines a sota i a sobre del pit durant una hora. En aquest remei no semblen existir-hi principis actius o alguna explicació científica. Pot ser que sigui el greix del porc l'encarregada d'ajudar a hidratar-los i a donar-los esplendor.

L'oli de germen de blat també et pot ajudar a aixecar-los una mica. Només has de comprar-lo en una herboristeria (en un pot o en perles, i si només hi és en perles, punxa-les i treu l'oli de dins). Te l'has d'aplicar de forma circular i deixar-lo assecar sense posar-te res al damunt. Fes-ho per les nits i així no t'hauràs de posar el sostenidor de seguida. Amb dues o tres vegades a la setmana n'hi ha prou. I a més, si tens alguna taca o granet, notaràs que desapareix.

Pell ben suau

Fes-te un massatge de llet de civada després del bany.

També pots barrejar mig got d'aigua tèbia, 2 cullerades de mel i uns 50 g d'ametlles pelades i sense fregir, bat-ho tot molt bé fins a convertir-ho en una pasta homogènia. Aplica-t'ho als pits, deixant que actuï uns 30 minuts i neteja-ho amb aigua i sabó de glicerina. Pots fer-ho dos cops per setmana. Si deixes la pasta més gruixuda, et servirà d'exfoliant; si la deixes fina, suavitzarà la pell.

Per suavitzar la pell cremada pel sol

Només has de separar la clara del rovell d'un o dos ous i aplicar-te-la. Deixa-la assecar durant 30 minuts i treu-la amb aigua tèbia. N'hi ha prou amb dues o tres vegades a la setmana, però si fos necessari, pots posar-t'ho tots els dies.

Contra les estries dels pits

Les estries són molt difícils de corregir, però pots aconseguir dissimular-les posant en una glaçonera el suc d'una llimona acabada d'esprémer. Fica-ho al congelador i quan estigui fet gel, ho piques per a convertir-ho en granissat i fes-te massatges amb ell. A poc a poc notaràs que algunes d'aquestes estries van desapareixent.

Una cara més bonica

Mascareta express

Si tens un compromís important i necessites lluir un bon aspecte immediatament, el millor és que tinguis a mà un pot de mel. Més barat que les cremes i fàcil d'aplicar, et donarà un aspecte radiant si et suques la cara i el coll amb mel amb una capa fina i ho deixes actuar 10 minuts com a mínim. Un cop passat aquest temps, treu-la amb molta aigua tèbia i el resultat serà espectacular.

Si el compromís pot esperar una mica, barreja una cullerada de mel, el rovell d'un ou i tres gotes d'oli d'oliva; quan ho tinguis preparat,
escampa-ho bé i deixa-ho pel rostre i pel coll durant uns 30 minuts.

Descans i relaxació per la teva cara

Posa unes gases o draps de lli en una mica d'aigua. Mulla'ls i, quasi sense treure l'aigua, posa-te'ls damunt la cara; no escalfis l'aigua. Deixa'ls uns 10 o 15 minuts i notaràs que la pell descansa i es relaxa. Després, renta't la cara amb sabó de calèndula.

Si fas cara de cansada, necessites una taronja, sis cullerades d'oli d'oliva i el rovell d'un ou; es prepara com si fos una maionesa, s'aplica amb un massatge per la cara i el coll, i estaràs perfecta.

Marca els teus pòmuls

Si vols ressaltar-los, utilitza un parell de bales (canicas en castellà). Posa-te-les al palmell de la mà i fes un massage amb elles per aquesta zona. Aquest exercici el pots fer per la nit, durant 5 o 6 minuts.

Cuida el teu cos

Relaxa el teu cos

Per relaxar-te després d'un dia de tensió, el millor que pots fer és submergir-te a la banyera amb una música suau i espelmes aromàtiques. Perquè tot sigui perfecte, prepara una infusió de melissa i sàlvia i aboca-la a l'aigua. Si a més, vols suavitzar la teva pell, afegeix un litre de llet sencera i un altre de suc d'albercoc. A més de relaxar-te, estaràs cuidant la teva pell.

Després de la dutxa, abans d'anar a dormir i durant el dia, aplica't les teves cremes de tractament amb massatges suaus. Siguis constant en les aplicacions i, a més de relaxar-te, aconseguiràs els teus objectius.

Consells per a meditar

El ioga meditatiu és una activitat molt satisfactòria i senzilla, perfecta per desestressar-se. Pren nota d'unes pautes molt senzilles per iniciar-te en la meditació: aprofita la tranquil·litat dels matins o dels capvespres; adopta una postura còmoda en la qual el cos estigui relaxat; no t'obsessionis amb deixar la ment en blanc, el millor és respirar i concentrar-se en el recorregut de l'aire mentre la ment es relaxa; selecciona un punt per concentrar-te, com l'entrecella o el cor, i repeteix el mantra OM per millorar la concentració.

Exfoliant casolà

Per netejar la pell, sanejar-la i deixar-la suau, pots elaborar tu mateixa un gel exfoliant natural. Barreja un grapat de sal gruixuda amb un altre de sal fina i una mica de crema hidratant corporal. Aplica la mescla per tot el cos, fregant suaument i, posteriorment, dutxa't. La teva pell quedarà com a nova.

També pots afegir una cullerada sopera de sucre a la teva loció corporal i aplicar-la amb un massatge circular per tot el cos.

Una altra opció seria barrejar un bon grapat de sal marina amb 4 o 5 cullerades d'oli d'ametlles. Emporta-t'ho a la dutxa i escampa-ho, després d'haver-te esbandit el gel, amb moviments circulars per tot el cos. A continuació, esbandeix un altre cop.

També pots barrejar un grapat de sal gruixuda amb dos d'oli d'oliva o de sèsam. Eliminaràs les cèl·lules mortes i la teva pell absorbirà perfectament la crema hidratant que t'apliquis posteriorment.

Prepara un got de llet, 1/4 d'oli d'oliva verge i un grapat de sal gruixuda. Barreja la llet i l'oli en un bol i, mentre s'omple la banyera, tira-l'hi el grapat de sal. Posa-hi després la barreja i submergeix-te 20 minuts a 37ºC. A més de relaxar-te, la teva pell quedarà com a nova.

Si la teva pell és sensible, utilitza sal fina i barreja-la amb llet en pols, fins a formar unes pólvores suaus.

Sal de bany casolana

Barreja sal gruixuda amb la ratlladura de la pell d'una llimona i herbes aromàtiques. Guarda aquesta mescla durant un mes. Després, fes-la servir pels teus banys.

Sal de bany per a pells mixtes

Barreja 300 g de sal de cuina en un recipient, 200 g de sal gruixuda i 10 ml d'essència de calèndula. Utilitza'n 3 o 4 cullerades en cada bany.

Cos brillant

Per donar-li llum al teu cos, frega't amb energia oli de camamilla per les cuixes i les cames, i notaràs com, a més a més, millora la teva cel·lulitis.

Oli de massatge corporal

Posa 50 mg d'oli de soja en un bol, barreja'l amb 30 mg d'oli d'ametlles, 10 mg d'oli d'alvocat i 5 gotes d'essència de llimona. Remou bé i guarda la resta per una altra ocasió.

També pots preparar una barreja de fulles de menta i oli d'ametlles. Escalfa-la al bany maria durant una hora i deixa-ho macerar un dia sencer. Cola la menta i ja ho podràs utilitzar. Escampa-ho sobre la pell del teu cos després de la dutxa.

Dutxes estimulants

Si et dutxes amb aigua freda, estimularàs la circulació i evitaràs congestions. Refrescar el cos atenua la tensió arterial i ens relaxa.

Ruixa amb freqüència el teu cos, frega l'aigua de la pell amb les mans en lloc d'eixugar-te, i triga uns minuts a vestir-te.

Recupera l'aspecte òptim del teu cos

Barreja sèmola amb iogurt fresc, i frega enèrgicament tot el cos amb la pasta resultant. Insisteix en zones com els talons i els colzes. Acaba amb una dutxa d'aigua tèbia.

Per després de fer esport

Prepara't una infusió de camamilla molt concentrada, barrejada amb algunes gotes d'oli de pi i d'oli de roses. Afegeix-la a l'aigua del bany.

Els fangs marins

Són argilosos i mantenen la temperatura del cos. Si et fas massatges amb determinats tipus de fang, especialment atlàntics, aconseguiràs efectes beneficiosos per la teva pell.

Per endurir la carn

Col·loca en un envàs de vidre fulles de roses vermelles fins a la meitat, després omple el recipient amb vinagre de poma; deixa-ho macerar 15 dies. Quan ho facis servir, afegeix un raig d'aquest preparat a l'aigua de la banyera i posa-t'hi a dins durant 20 o 30 minuts.

Nodreix el cos amb vi

Si vols protegir la pell de les agressions ambientals, prova la vinoteràpia. Tant la pell com les llavors del raïm eliminen les cèl·lules mortes de la pell, al mateix temps que la polpa la nodreix i la humecta. La primera fase del tractament és una exfoliacio corporal amb raïm i la segona, un bany en una tina.

La frescor dels vegetals es percep a la pell

Els vegetals amb un color verd intens, els que posseeixen més quantitat de clorofil·la, mantenen a ratlla les bactèries que causen la mala olor corporal, inclòs el mal alè. Són les algues, el julivert, els espinacs, les bledes, el bròquil, l'enciam, els créixens i els canonges.